Qui som?

Associació Musical i Cultural José Luis Lopategui

El 15 de desembre de l’any 2002 es va constituir formalment l’Associació Musical i Cultural José Luis Lopategui, l’objectu principal de la qual és continuar amb la tasca d’estudi, projecció i difusió de la guitarra clàssica que va dur a terme el mestre José Luis Lopategui durant els seus anys d’intensa activitat concertísitica i pedagògica.

L’Associació Musical i Cultural José Luis Lopategui és una associació de caràcter no lucratiu, que compta amb membres, els quals són amics, alumnes, ex alumnes, melòmans i aficionats a la música.

Es va crear no tant —que també— en senyal de memòria i reconeixement, com amb la ferma voluntat de continuar una tasca que creiem que és fonamental per a la salut d’un país i que incideix a traçar un necessari pont de continuïtat entre l’àmbit docent i el cultural. Per això, com a element de referència principal de l’Associació, es va apostar per la institució d’un Fòrum de Guitarra que, amb una periodicitat anual, dugués a terme alguna activitat relacionada amb el món de la guitarra des dels seus vessants interpretatius, docents i d’investigació.

El logotip de l’Associació fusiona el perfil de José Luis Lopategui amb el seu instrument. Però ho fa no pas amb la guitarra, sinó amb la vihuela: amb l’avantpassat més noble i alhora popular de l’instrument, la qual cosa deixa entreveure que la puresa i fragilitat ideal de la música no estan en absolut renyides amb la seva voluntat de difusió màxima com a element cultural i educatiu. El logotip, respon, doncs, a la concepció de la música del mestre Lopategui. Però, a més, incorpora l’element “privat” de l’estudiós i intèrpret: una rèplica en vermell (el color de les anotacions) de la setena posició de l’instrument. La referència al màgic número 7 dona al logotip no només la dimensió espiritual que va acompanyar profundament l’existència de José Luis Lopategui, sinó que el vincula amb la que va ser una de les obres de la seva vida: l’escola Aula de Música 7, on s’han format —i continuen formant-se— no sols músics sinó, sobretot, persones.

Biografia de José Luis Lopategui

José Luis Lopategui fou amic i alumne privilegiat del mestre Narciso Yepes. Fou aquest fet, juntament amb els lligams amb el mestre Pujol i la ferma convicció que la guitarra era un instrument igualment idoni que els instruments simfònics per a la interpretació rigorosa de la música clàssica, el que va guiar la tasca musical de José Luis Lopategui durant els més de 30 anys de vida musical activa en una trajectòria que va desenvolupar-se per igual en els àmbits concertístic, docent i d’investigació. 

L’any 1973 va guanyar, per oposició, la càtedra de guitarra clàssica del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, lloc que ocuparia fins a la seva mort, el 6 de març del 2002. És en aquest centre on va formar generacions i generacions de guitarristes i pedagogs, que ara ocupen primers llocs en el panorama guitarrístic internacional. A banda de la projecció en l’àmbit concertísitic, bona part d’ells han continuat la tasca pedagògica del seu mestre tot aprofundit en la didàctica de l’instrument. Perquè una de les principals aportacions de José Luis Lopategui en el panorama guitarrístic del nostre país va ser la codificació minuciosa d’una tècnica que possibilitava l’aprofitament màxim de cada un dels recursos expressius de l’instrument. És aquí on el mestratge de Narciso Yepes fou més patent, perquè gràcies al contacte íntim i prolongat amb el que ha estat un dels intèrprets més dotats del segle XX, va poder observar i analitzar primmiradament la tècnica (en gran part espontània) del seu mestre per tal d’estructurar-la i possibilitar-ne l’estudi sistemàtic. D’aquest afany d’observació en van sortir tant l’obsessió per la pulcritud del so, com la preocupació per l’ergonomia de la posició corporal envers l’instrument.

Però la tasca pedagògica de José Luis Lopategui es va fer sentir també en multitud de cursos, lliçons i conferències arreu, així com en la creació de la primera escola destinada específicament a l’estudi de la guitarra clàssica a Espanya: l’Aula de Guitarra Ferran Sors, reconvertida posteriorment en el centre d’estudis musicals Aula de Música 7. D’entre els cursos, cal destacar, per la seva importància, el Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui, que es va convertir en un referent europeu d’activitat musical entorn de la guitarra. Bona mostra n’és el catàleg d’alumnes que van assistir-hi des de multitud de països (entre ells els actualment reconeguts intèrprets i pedagogs, Juan Antonio Muro, Gerard Pancracio, Gabriel Tapia, Nicolás Daza, Núria Sempere, James Lorusso, María José Santos,...), i les prestigioses formacions i solistes del nostre país i d’arreu del món que van actuar durant les XXX edicions del curs, primerament a Cervera i després al claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

En el desolat panorama musical dels primers 70, el “Curs de Sant Cugat” va esdevenir un veritable dinamitzador de l’activitat cultural al nostre país. Alhora que permetia que diversos intèrprets catalans trobessin un espai per fer música de cambra amb la guitarra (entre ells Carme Bustamante, el Quartet del Teatre Lliure, Eva Graubin, o d’altres), va representar l’oportunitat d’escoltar algunes formacions i intèrprets forans que, altrament, no haurien pogut ser escoltats a Catalunya (els quartets Kosice, Moyze, Travnicek, i orquestres d’arreu) .

A banda d’aquests cursos, però, no cal oblidar les masterclasses que José Luis Lopategui va dictar a l’International Music Institut de New York (compartint docència amb mestres tan reconeguts com els pianistes G. Sebók o A. Balsam), i a d’altres ciutats dels Estats Units d’Amèrica, així com en nombrosos centres docents d’arreu d’Europa i Espanya, on va poder desplegar com enlloc el coneixement específic que tenia de determinades èpoques, estils i obres, gràcies a la seva dedicació pacient a l’estudi, edició i transcripció de partitures originals. Fruit d’aquest treball són la seva edició dels Estudis op. 31, 35 i 60 de Ferran Sor (per a les editorials Quiroga i Alpuerto), les Cinc Peces Fàcils de F. Carulli (per a l’editorial Boileau) i multitud de transcripcions d’obres del Renaixement hispànic que van quedar inèdites, si bé va poder donar a conèixer en múltiples concerts i recitals.

Però la seva activitat concertística no només es va volcar en legitimar el repertori de la música per a vihuela i llaüt, sinó que va contribuir a la projecció i normalització de l’obra d’alguns compositors contemporanis tals com Rafael Rodríguez Albert, Manuel Palau, Vicente Asencio o Juan Briz, duent-la a algunes de les sales de concerts més prestigioses del món, com ara al Lincoln Center i al Town Hall de Nova York, a l’Òpera de Varsòvia, al City Hall Theatre de Hong-Kong i a altres escenaris de ciutats com Washington, París, Amsterdam, Viena, Praga, Pekín, Madrid o Barcelona.